En la selecció d’un candidat per a una empresa, a banda d’una sèrie de figures típiques (empresa de selecció, Director de RRHH de la mateixa empresa, etc.) sol intervenir la persona per a la qual el candidat treballarà de manera molt directa.
Es tracta dels directius, és a dir, persones vinculades a l’organització a la qual simplement presten els seus serveis professionals. La situació és típica: una persona és ascendida i, per formar el seu equip, contacta amb persones amb les quals ja ha treballat en el passat i en les quals confia, de manera que en un termini de temps l’equip queda format.
I de sobte, el directiu, que està permanentment atent a noves possibilitats professionals, abandona l’empresa i l’equip queda orfe. Per substituir aquesta persona, l’empresa buscarà una altra persona capacitada, que iniciarà la seva feina amb un equip que hereta de l’anterior directiu. I aquest farà el mateix: intentarà envoltar-se de persones de la seva confiança i deixarà de banda els antics.
Per què es produeixen aquests moviments? Perquè en tot procés de selecció, el directiu es pregunta sobre el candidat:
Però el candidat, que també té una carrera professional, s’ha de preguntar el mateix sobre el directiu:
I això és un moviment constant. En ocasions pot arribar a produir-se un mobbing cap als membres de l’antic equip.
Per això, a l’hora d’anar a l’entrevista, un cop superada l’empresa de selecció, hem de saber molt bé amb qui de l’empresa ens entrevistarem. Si és el propietari, podem estar tranquils, perquè normalment el propietari no marxa.
Però si és un directiu ens hem d’informar, a través de LinkedIn o Facebook, de tot el que puguem saber sobre ell; ell ja ho haurà fet sobre nosaltres. I, sobretot, veure quants canvis d’empresa ha fet.
Normalment el directiu farà una pregunta molt clàssica: On es veu vostè d’aquí a 5 anys? I la nostra resposta ha de transmetre sensació d’estabilitat en la posició.
El directiu respira tranquil quan sap que, com a mínim, tindrà aquell empleat mentre ell sigui en aquella empresa. En conseqüència, quan el directiu ens convidi a fer alguna pregunta, després de les preguntes de cortesia sobre l’empresa, per què no fer-li la mateixa pregunta? On es veu vostè d’aquí a 5 anys? No és una pregunta banal, sinó molt pertinent. La pregunta el sorprendrà, però si és un “saltamartí”, probablement no ens interessarà treballar per a ell, perquè a la mínima marxarà i la nostra carrera professional es veurà perjudicada.
La solució per a l’antic equip és buscar un altre projecte, però les presses són males conselleres i, per precipitació, es prenen decisions equivocades i no sempre beneficioses per a la carrera professional.
L’assessor de carreres professionals ajuda a prendre la distància necessària, a saber realment quin és el valor professional de la persona i a què pot aspirar per projectar la seva carrera professional de manera adequada.
