

Per ascendir dins d’una organització, a partir d’un cert moment, no es tracta tant de coneixements, sinó de tenir competències. I aquestes s’han de manifestar en assoliments. Això és el que ens fa créixer professionalment. Per això, moltes persones que es troben en una situació d’estancament decideixen fer un MBA. És una decisió encertada, sens dubte, però insuficient.
Les competències es defineixen per quatre aspectes:
· Coneixements
· Aptituds
· Actituds
· Característiques psicològiques de la persona.
Les competències són característiques o talents propis de cada persona, en els quals destaca i que són innats i perdurables en el temps. En moltes ofertes de feina, a banda dels coneixements i les funcions, es demana que el candidat compleixi unes competències determinades: adaptabilitat, lideratge, etc.
Així doncs, el nostre valor professional real es nodreix del grau que tenim en cadascun d’aquests aspectes.
Són moltes les ocasions en els processos de transició professional en què, mentre es treballa interiorment, és a dir, es defineix el perfil professional, es treballen els assoliments i es prepara el CV, no hi ha gaire transcendència. Se segueix un procés guiat que culmina quan enviem el CV a l’exterior.
Aquest enviament sol anar destinat, en primer lloc, a les empreses de selecció (o headhunters, HH) i, especialment, a aquelles que tenen webs amb ofertes visibles. Evidentment, la informació de les ofertes acostuma a ser més aviat escassa, però almenys inclou:
· Posició buscada.
· Sector de l’empresa (poques vegades en diuen el nom) i algun destacat que cridi l’atenció del lector, com ara: en expansió, fortament implantada en el sector, etc.
· Funcions a realitzar.
· Perfil buscat.
Hem de tenir en compte que l’objectiu del CV és que ens truquin per fer una entrevista. Per tant, cal mirar les funcions i veure si encaixem en totes o en la majoria. I, posteriorment, si el perfil professional coincideix.
Si tot plegat encaixa, és possible que ens contactin per fer una entrevista de selecció. Si ja hem fet alguna entrevista, sabem que hi ha algunes preguntes arquetípiques que necessàriament hem de saber respondre bé. I d’altres que acostumen a servir per aclarir conceptes del CV o explicacions nostres que no han quedat prou clares.
Discurs clar. Evitar reserves mentals.
· Espontaneïtat en les respostes. És a dir, no pensar durant massa estona la resposta.
· Llenguatge verbal (evitar vulgaritats) i no verbal (com menys gesticulacions exagerades, millor).
· Mirada directa als ulls.
· Estil polit, elegant i sense estridències. Homes amb vestit i corbata; dones, millor amb vestit jaqueta i sense gaire maquillatge.
· Saber explicar bé els canvis de feina previs i les causes de deixar una feina per escollir-ne una altra.
· El HH normalment té una idea de com és l’empresa i intentarà concretar si el candidat hi encaixarà.
Si superem aquesta entrevista, el més habitual és que ja tinguem una entrevista amb el client, és a dir, amb qui podria ser el nostre cap. Actualment, moltes empreses ja opten per fer directament els processos de selecció inicials, ja que als departaments de RRHH solen tenir especialistes en selecció.
En aquest punt, tot el que hem dit anteriorment s’accentua i, de vegades, es perden autèntiques oportunitats per voler presumir de les nostres excel·lències quan la persona que tenim al davant potser ens dona “deu voltes” o no ha tingut les mateixes oportunitats que nosaltres i ens pot veure com un “fantasma”. Presumir de màsters i postgraus i d’un nivell d’anglès altíssim no acostuma precisament a ajudar. Allò que ens destaca ja haurà quedat reflectit al CV.
Per tot això, en una entrevista finalista la humilitat és la millor recepta. Tornar a escoltar què pot necessitar l’empresa, cosa que ja sabrem, preparar un discurs que, sense mentir, s’adapti a l’entrevistador i deixar-li clar que nosaltres som allà per ajudar-lo a ell i a l’empresa.
No tenen gaire a veure. Les primeres són de coneixement i serveixen per veure si la persona encaixa en els punts que es demanen a l’oferta. La majoria dels entrevistadors són autèntics professionals i són excel·lents a l’hora d’identificar l’encaix de la persona amb la posició ofertada.
Les entrevistes amb el consultor final i el client són molt diferents. De vegades inclouen tests psicotècnics, de capacitat verbal i d’anglès. I, a partir d’aquí, l’entrevista se centra moltes vegades en allò que el candidat ha aconseguit en altres empreses.
I al client, segons alguns autors, li preocupen bàsicament tres coses:
M’ajudarà aquest candidat a resoldre els problemes que tinc?
O més aviat me’n crearà?
Encaixarà a la meva empresa?