Certament, a mitjans de setembre tot torna a la normalitat. I veiem amb alegria que els nostres fills fan un curs més, van aprenent noves idees i observem que ja no són nens. És a dir, normalment, evolucionen.
Però què podem dir de nosaltres? Hem evolucionat durant l’últim any? Hem tingut ofertes de feina interessants? Hem fet entrevistes estimulants? Hem conegut persones realment importants? Si la resposta és que no a la majoria d’aquestes preguntes, és que alguna cosa no va gaire bé. És l’anomenat estancament professional.
Poques vegades les promeses a l’inici d’una feina es compleixen totalment: és a dir, l’evolució promesa en la carrera professional no sempre va al ritme esperat. I durant les vacances dediquem una estona a pensar-hi, però ho aparquem temporalment fins que anem a banyar-nos a la platja.
Aquesta seqüència de fets és més normal del que sembla. I el més preocupant és que si es prolonga en el temps repercuteix en una devaluació del nostre valor de mercat, no som percebuts com a persones amb interès per aportar idees o ingressos a una altra empresa.
I encara que fem una bona entrevista, si no hem fet en la nostra vida cap canvi professional, és difícil que se’ns reconegui la nostra vàlua.
Per tant, igual que tots fem una revisió de salut a l’any, molt pocs fan revisions del valor professional i avaluen les seves possibilitats de millora, de canvi de feina, de conèixer les seves competències, de comparar ofertes de feina, o de sentir-se acompanyats en una situació d’acomiadament. Com a màxim ho comenten amb amics benintencionats que intenten animar-nos, però no ens ajuden, perquè no saben com fer-ho.
En aquest context ressorgeix la figura del consultor de carreres professionals, que dona sentit a tot plegat i és el professional amb qui es pot tenir un feedback de valor real.
Però alguns dubtaran de la feina del consultor, perquè tal com estan les coses, és millor conservar el que ja es té… fins que passa alguna cosa amb “el que ja es té”. I ens llancem a enviar CV fets en una tarda de diumenge mentre escoltem el Carrusel Deportivo i ens preocupa més l’empat del Celta amb el Granada que fer una bona redacció d’un CV.
El segon problema és “i què hi poso jo, al CV?” He fet alguna cosa de valor? He aportat alguna cosa productiva a la meva empresa? Si no ho tenim clar, d’aquesta indefinició en surten CV realment penosos, feixucs, densos, llarguíssims, il·legibles, amb la intenció de demostrar com de “bons que som” però que ràpidament són descartats per possibles ocupadors.
Aquí també la figura del consultor de carreres ajuda a redactar un CV professional, interessant i que aporta valor a un possible ocupador. I els CV amb les idees d’un Consultor de Carreres normalment triomfen i superen els filtres als quals els sotmeten les empreses de selecció.
Sense aquest procés de pensament ben estructurat, estudiat i conduït adequadament, és difícil fer un canvi professional o millorar en el nostre lloc de treball.
