Una pràctica habitual de qui perd el seu lloc de treball, un cop superat el “dol”, i amb la finalitat de reubicar-se tan ràpidament com sigui possible al mercat laboral, és anar a parlar amb amics, els quals els donen consells benintencionats que han sentit en xerrades o els comenten el que ells van fer, com si tots els casos de pèrdua de feina fossin iguals.
Un dels consells que solen seguir aquestes persones és anar a visitar els anomenats head hunters perquè creuen que ells sí que tenen accés a bons llocs de treball. Fins i tot algun amic els pot haver passat una llista d’aquests professionals. I creuen que si es donen a conèixer personalment això té més força i els recordaran més.
Això no deixa de ser cert, però obliden que un head hunter no té com a ocupació principal rebre candidats que no espera. Probablement els rebran per cortesia, o perquè algú els demana que ho facin, però, a banda d’escoltar-los i de repassar ràpidament el seu CV, no podran fer gaire si en aquell moment no tenen un client que els demana un candidat que encaixi amb la persona que tenen al davant. És a dir, té poca eficàcia.
Una altra cosa important és com es redacta el CV i quines empreses o quines posicions ha ocupat la persona. Si són empreses conegudes, sòlides, i les posicions han estat escalonades i sense espais en blanc, les possibilitats d’èxit són més grans, sempre que el CV s’enviï després d’una proposta clara de selecció d’un head hunter.
I això sí, si els interessem ens trucaran constantment i cal saber superar aquestes entrevistes, perquè el head hunter viu del fet que el seu client tingui dubtes a l’hora de decidir amb quin candidat es queda. Quan el client es decideix per una altra persona, és difícil que el consultor faci cas, tret d’honroses excepcions, de les nostres trucades, perquè sempre estarà reunit o parlant per una altra línia telefònica.
El que cal fer en els casos de pèrdua d’una feina és, en primer lloc, no “cremar” contactes als quals no se sap gaire bé què dir, i planificar bé la cerca d’un projecte atractiu. Aquesta planificació es pot fer sol o demanar ajuda a un consultor de carreres professionals que no només orienta, sinó que acompanya en la transició professional, amb èxit assegurat. És el professional idoni en aquests casos, perquè és independent i les seves conclusions no es basen en la inspiració, sinó en arguments ben fonamentats i sòlids que donen al client una idea clara de quin és el seu valor professional al mercat i a què pot aspirar.
Un cop això queda clar, ajuda a fer un CV professional que sí que serà llegit pels head hunters i pel qual el poden trucar perquè pot ser un bon candidat potencial. Una planificació ben feta sempre dona bons resultats.
