Networking: Tu ja em coneixes… si saps d’alguna cosa…
Precisament així és com moltes persones inicien la seva tasca de gestió de la xarxa de contactes (networking). I tots pensem que sabem fer networking i que ho fem bé!
Infal·liblement, la resposta de la persona interpel·lada a la pregunta del títol d’aquest article és: “Tranquil, si sé d’alguna cosa t’ho faré saber…”. Aquesta manera de fer networking és penosa i barroera. Perquè no se sap què és aquest “alguna cosa”. Podem tenir una idea d’una persona en un aspecte professional, però potser desconeixem si és fiable, responsable, competent o si, al contrari, és un autèntic “poca-solta”.
I és lògic que, si sabem d’un lloc de conductor d’autobusos escolars que queda lliure i ho comuniquem a un economista, ens considerarà uns ineptes. Però el lloc de conductor d’autobusos escolars podria respondre a aquest “alguna cosa”; per què he d’imaginar jo què significa aquest “alguna cosa”? Potser el salari del conductor d’autobús és superior al de l’economista i amb un horari millor! Total, que fem un favor i l’altra persona s’enfada perquè gairebé l’estàs insultant.
Per tant, això del networking és més seriós del que sembla. Si la nostra manera de contactar és la del títol i anem dient el mateix a tots els nostres amics i contactes, el que aconseguim és frustració. I si truquem per telèfon una segona vegada, a la persona contactada li queda una sensació de suor freda (què li dic!, o un altre cop aquest pesat?).
El que sí que és cert és que el networking ben fet és la millor manera d’aconseguir oportunitats. Però, sens dubte, cal fer una tasca seriosa i precisa. Segmentació del mercat: companys d’estudis, d’universitat, de feina que ja no siguin a la mateixa empresa, companys de la “mili”, pares de companys dels vostres fills de l’“escola” i aprofitar les “noces, batejos i banquets” per conèixer gent nova. És important portar sempre targetes.
Un cop segmentat el públic objectiu, cal classificar-lo. Un criteri seria:
· “Càlids” (aquells dels quals podem abusar sense que s’enfadin).
· “Pont” (els que ens traslladen a una altra àrea de coneixement que desconeixem).
· “Professionals” (aquells amb qui hem tingut una relació professional i una mica personal).
· “Ocasionals” (són simplement coneguts o persones que saludem).
· “Tòxics” (aquells que cal evitar costi el que costi, perquè et perjudicaran).
Un cop classificats, hem d’elaborar un missatge amb contingut interessant. Un missatge amb el qual no fem el ridícul ni fem pena. El missatge és l’aspecte en què tothom falla. No es tracta de descarregar sobre l’altre l’obligació d’ajudar-nos a trobar una feina!, perquè l’altre no farà res per nosaltres. Som nosaltres els que ens hem de posar les piles!
I això implica anar a prendre cafès amb gent, dinars i conferències que hem d’aprofitar. I cada persona s’ha de sentir còmoda amb el missatge. És un vestit a mida, no un missatge estàndard. Implica, a més, anar ben informat d’on treballa el nostre contacte, del tipus de persones que treballen a l’empresa, i transmetre una imatge professional, no de pidolaire de favors.
Hem de pensar que les empreses, abans de trucar a una empresa de selecció, fan ús del networking per identificar candidats.
