Ningú no pot estar segur que el seu lloc de treball sigui per sempre. És més, si per als nostres pares o avis mantenir-se estable en un lloc de treball a la mateixa empresa durant tota la seva trajectòria professional era un valor, avui això no és tan habitual i fins i tot pot ser perjudicial.
Em direu: què té de dolent mantenir-se estable en un lloc de treball a la mateixa empresa durant tota la trajectòria professional? Res, el que passa és que hi ha hagut un canvi de paradigma. En molts processos de selecció es busquen professionals que hagin estat capaços d’adaptar-se a dues o més empreses (no gaires més) i a entorns diferents, per assegurar la seva adaptabilitat a la nova empresa.
I el cert és que tots podem arribar a pensar que sense “el nostre” lloc de treball l’empresa ho notarà i que fins i tot això li causarà algun perjudici. Res més lluny de la realitat. Es prescindeix de tota mena de professionals i són substituïts (o no) per altres. Per això, hem de desterrar la idea que sense nosaltres l’empresa es veurà “en dificultats”. I podem ser acomiadats en qualsevol moment, sens dubte. Aleshores ens plantegem: no sé què fer. Com aconsegueixo una nova feina?
La manera de pensar en positiu sobre aquest fet és que com més tècnica sigui la nostra feina, més prescindibles som. I si creiem que som “tan bons tècnics”, el que aconseguirem amb un canvi de feina és continuar en un lloc tècnic en una altra empresa. És a dir, més del mateix. La idea és acumular experiència en cada empresa en què estem i adquirir competències, perquè en un futur lloc de treball després de l’inicial, ja ens demanaran competències demostrables, per petites que siguin. És a dir, que estiguin traduïdes en assoliments. I els coneixements deixen de ser importants, perquè allò tècnic (és a dir, els coneixements) són fàcilment substituïbles.
Per tot això, fins i tot si estem treballant de manera estable, és segur que en algun moment tindrem un canvi (voluntari o forçat). És bo aturar-se i fer un inventari de les àrees de coneixement que tenim i dels assoliments demostrables que hem aconseguit al llarg de la nostra trajectòria.
Aquests assoliments han d’estar interioritzats, de manera que en el moment en què sorgeixi una entrevista (que segur que n’hi haurà alguna) sapiguem defensar la nostra candidatura de manera solvent i sense fer el ridícul, com moltes vegades han fet els candidats que he tingut ocasió d’entrevistar. Moltes vegades són respostes plenes de vaguetats, idees poc lligades i amb un discurs erràtic. I no cal oblidar que tot el procés de canvi professional finalitza amb una entrevista que cal “brodar”.
I de nou aquí el treball del consultor de carreres professionals és garantia d’èxit, perquè els punts comentats anteriorment es treballen un per un i se saben defensar en una entrevista. El consultor de carreres ajuda que les respostes siguin fluides, elaborades i assaja les preguntes clàssiques de manera que les respostes siguin convincents. Sempre assessora en benefici del client. Aquest és el nostre major èxit i felicitat.
