Qui escriu tenia un oncle (germà del meu pare) que pregonava la teoria del “parxís científic”, segons la qual, per guanyar al parxís, havies de conèixer les combinacions de totes les fitxes pròpies i les dels contrincants amb una antelació mínima de tres (3) jugades. Era indefectible: sempre guanyava.
Canviar de feina és un repte que es pot abordar de manera estratègica, gairebé científica, per garantir l’èxit. Igual que en un joc de taula en què la planificació anticipada és clau, en l’àmbit laboral és essencial comprendre i anticipar-nos a les nostres oportunitats i competidors. Conèixer el nostre valor al mercat, diferenciar-nos pels nostres assoliments i saber comunicar les nostres competències són passos fonamentals per afrontar amb èxit un canvi de feina. En aquest article, explorarem com aplicar un enfocament metòdic per optimitzar les nostres possibilitats d’aconseguir una feina que s’ajusti a les nostres expectatives i objectius professionals.
El canvi de feina, igual que qualsevol procés estratègic, es pot abordar de manera sistemàtica i planificada. No es tracta només de buscar noves oportunitats, sinó d’anticipar-se a les necessitats del mercat, comprendre les nostres fortaleses i debilitats i actuar de manera proactiva per posicionar-nos competitivament davant d’altres candidats. Adoptant aquest enfocament, podem maximitzar les nostres possibilitats d’èxit i prendre decisions professionals més informades i encertades.
En primer lloc, cal saber bé quin és el nostre valor professional al mercat laboral. En rigor, si totes les persones estiguessin contentes en els seus llocs de treball, seria “0”. Ningú no voldria canviar de feina, no es crearien posicions per ocupar i el mercat laboral seria ideal. Però això no passa. És importantíssim saber quant estarà disposat a pagar el mercat laboral pels nostres serveis.
El segon punt que cal estudiar és si tenim un valor tècnic o de gestió. Per definició, allò tècnic es pot aprendre i és un valor perible. Per això, si som tècnics, el canvi que podem fer serà per continuar fent “més del mateix”. En canvi, val la pena passar una temporada en una posició tècnica i, les persones mínimament ambicioses, sempre tindran l’oportunitat de fer alguna tasca de gestió. I si es fa bé, aviat se’ls confiaran més funcions de gestió. I a partir d’aquí, el salt és més fàcil, perquè la gestió és intangible, però és la que aporta valor afegit.
En tercer lloc, cal tenir una consciència clara de quins són els nostres assoliments professionals, que van més enllà de les funcions. A partir d’aquí, un possible ocupador podrà veure la nostra utilitat per al seu projecte. Si no tenim assoliments demostrables, ens convertim en mers funcionaris buròcrates abocats a la frustració.
En quart lloc, hem de ser capaços de reflectir tot això en un CV. Però no hi hem de fer referència a les funcions, perquè per a càrrecs iguals, les funcions també són iguals i no ens diferencien. D’aquí la importància dels assoliments, perquè donen una idea de les nostres competències professionals i aquí rau l’èxit de la nostra candidatura. És a dir, es tracta que una tercera persona, a través dels assoliments, pugui entreveure les competències demostrades en aquests i, a partir d’aquí, dedueixi que li som útils. I recordeu: la missió d’un CV és única i simplement que ens truquin per telèfon per fer una entrevista.
En resum, canviar de feina amb èxit no és una qüestió de sort, sinó d’estratègia i preparació meticulosa. Igual que en el “parxís científic” esmentat, anticipar-se als moviments dels altres i entendre el nostre propi valor en el mercat laboral és crucial. És fonamental conèixer les nostres habilitats i assoliments, i saber com comunicar-los de manera efectiva en un currículum que destaqui les nostres competències. Només així podrem diferenciar-nos en un entorn competitiu i maximitzar les nostres oportunitats d’assolir posicions que realment ens motivin i ens permetin créixer professionalment.
Recordem que l’objectiu final de tot aquest procés no és simplement trobar una nova feina, sinó assegurar-nos que estem prenent decisions professionals basades en un enfocament estratègic que ens apropi als nostres objectius professionals.
