Primera consulta gratuïta, Contacta ara
Només queda un pont i Sant Joan cau en dimecres. Doncs sí, a banda del pont de la Festa del Treball, que cau en divendres, fins a les vacances no hi ha gaires més possibilitats de tenir una aturada.
Què se n’ha fet dels bons propòsits de principis d’any? Molts continuen creient que les notícies sobre el creixement de l’economia, d’alguna manera, els hauran de repercutir. Però cada vegada hi ha més feines precàries, més contractes de dies i més descrèdit dels polítics.
Però hi ha una situació en què no sempre ens aturem a pensar. I és un fet que passa a les mateixes empreses que inicien un procés de selecció. Un cop se supera el filtre de l’empresa de selecció i es fa l’entrevista amb la persona que podria ser el nostre cap, de sobte observem que el procés s’atura i ja no ens truquen més. I ens preguntem per què no ha prosperat el procés si jo complia els requisits de l’oferta i l’entrevista va anar bé.
La resposta és clara: no sempre qui negocia l’oferta que s’ha de publicar i el responsable del lloc (el nostre futur cap) són la mateixa persona, tret que parlem d’alts directius. I encara pitjor si la persona que negocia l’oferta és algú amb una preparació sòlida, estudis de nivell i una trajectòria professional consolidada, i en canvi el nostre eventual futur cap és una persona amb menys preparació. És a dir, tenir un MBA per al “de dalt” és una cosa lògica, però per al “de baix” és un perill real per mantenir la seva posició.
Aquest és el problema de molts joves: parlen tres o més idiomes, estan disposats a guanyar la meitat, a viatjar el doble i es mouen de meravella per països que fins fa poc temps eren impensables. Els “Simplicis” són les persones simples que s’aferren a la seva cadira i menyspreen els bons candidats amb talent més joves perquè els veuen com una autèntica amenaça. Això té una conseqüència terrible: el talent queda fora i les empreses mantenen Simplicis amb molts anys d’experiència en aquella empresa i que resisteixen perquè saben que el cost del seu acomiadament és molt elevat per a l’empresa. Però tota la seva preocupació és salvaguardar costi el que costi el seu lloc de treball. I entre un candidat amb talent i un altre amb menys, escolliran sempre el menys avantatjat perquè no els suposi un perill.
Ens sona tot això a xinès? Es tracta dels caps tòxics. El gran problema és que aquests caps no es preocupen pel seu desenvolupament professional en competències més que en coneixements. Per simple definició, els joves tenen normalment més coneixements i són més ràpids que nosaltres. Però la persona amb experiència ha de saber reconèixer el talent i el seu lloc no perillarà si ha sabut desenvolupar les seves competències: proactivitat, treball en equip, lideratge, etc. Per això, aquest tipus de persones competents haurien de ser capaces de deslligar-se del calendari i deixar de lamentar-se perquè només queda un pont i Sant Joan cau en dimecres.
Però és clar, ja som a mitjans d’abril i no hem fet res per la nostra carrera professional i continuem en el nostre lloc de treball, que no ens gratifica. I sabem si som competents? Hem fet un inventari d’assoliments que demostrin unes competències? Sabem quin és el nostre valor al mercat? Tenim clar en què som útils dins d’una empresa? Si la resposta és “NO” a tot, tenim un problema greu d’ocupabilitat.
