La manera de buscar i trobar feina avui dia difereix molt de com es feia fa un temps. I moltes persones que han perdut la feina o esperen canviar de feina continuen estancant-se en el clàssic “fer córrer la veu” i “enviar molts CV”. Normalment són consells d’amics ben intencionats però que no tenen ni idea de com funcionen aquests temes actualment.
Evidentment, el fet que aparegui un lloc de treball és aleatori. No sabem per endavant quan es crearà una posició en una empresa. Però la nostra obligació és estar preparats per quan aparegui.
I tenint clar que algunes persones tenen més facilitat o coneixements en unes àrees que en unes altres, sempre comencen fent un CV basat en funcions, demostrant que “en saben molt” i la gran experiència que tenen. Algunes persones no han fet mai un CV i no saben per on començar. El que queda clar és que aquesta és la primera fase d’un procés de cerca. Perseverar en l’experiència en temes tècnics és un error de principiant. Avui dia les noves generacions aprenen els temes tècnics a una velocitat vertiginosa, parlen més i millor idiomes i estan disposades a viatjar el doble i a guanyar la meitat. És un error garrafal i de gran magnitud començar malament. Genera una gran frustració i l’autoestima cau en picat.
El que cal tenir clar és que després d’un temps d’experiència, aconseguirem les nostres futures feines per competències. I les competències, tot i que sigui un concepte molt “manosejat”, no són res més que un comportament, una actitud, uns coneixements i una aptitud que permeten tenir èxit en una posició concreta. Per tant, els coneixements són només una de les “quatre potes” del concepte de competència. La gràcia és que les competències són transferibles a altres projectes: és a dir, qui té dots de líder, les tindrà sempre. Això és el que permet fer un canvi de sector i, de vegades, de posició: les competències demostrables.
Demostrables? Evidentment, hi ha un barem per mesurar com de competents som: els assoliments professionals, és a dir, allò que ens diferencia dels altres. La persona que continua fent un CV fixant-se únicament en les funcions està condemnada al fracàs.
Per això, en la mesura que siguem conscients de les nostres competències i dels nostres assoliments, i ho sapiguem reflectir en un CV, i posteriorment verbalitzar-ho, això ens obrirà a noves perspectives laborals.
I aquí és on incideix el consultor de carreres: assessorarà el client sobre si ha de continuar en una organització, fer el canvi o iniciar un projecte propi, basant-se en elements objectius i no en la bona voluntat. Cadascuna de les possibilitats s’estudia detalladament i el client en surt plenament convençut del que sap i ha de fer. Per tant, és lògic que el consultor de carreres acceleri el procés d’incorporació en una organització, ja que la part interna del procés la fa amb el client. A partir d’aquí, la sortida al mercat laboral és molt més franca i oberta.
