Tinc 55 anys i m'han acomiadat… i ara què?

La realitat de ser acomiadat als 55 anys

Aquestes edats han estat interpretades com a equivalents al fet que les persones, a aquesta edat, passen a ser "inocupables". El més habitual és que, a partir dels 50 anys, estiguem ocupant una posició amb certes garanties d’estabilitat i amb uns ingressos correctes.

Però als 50 anys encara es tenen energies i altes capacitats laborals!

Els errors habituals després de l’acomiadament

Els errors que acostumen a cometre aquestes persones (i moltes altres a partir dels 40 anys) són bàsicament dos:

• Buscar feines anàlogues a les que han ocupat (mateix sector i mateixa posició).
• “Fer córrer la veu” entre coneguts i contactes amb missatges més aviat del tipus “tu ja em coneixes…”, o “si saps d’alguna cosa…”, transmetent més llàstima que no pas una imatge professional.

La importància de les competències i els assoliments

Cal repetir que, a partir dels 30 anys, ens contractaran no tant pels coneixements, sinó per les competències professionals i pels assoliments demostrables. És clar, això implica que hem de fer una tasca d’introspecció que no sempre és fàcil i, sobretot, saber identificar els nostres assoliments amb valor… cosa que tampoc no és fàcil.

El rol de l’assessor de carreres professionals

L’assessor de carreres professionals guia en aquest procés i ajuda a fer un networking (gestió de la xarxa de contactes) altament efectiu i amb garanties d’èxit. Perquè buscar en borses de treball pot resultar frustrant, ja que en moltes ocasions només hi ha ofertes per a titulats recents, és a dir, persones contractades simplement pels seus coneixements.