Primera consulta gratuïta, Contacta ara
Què és el que realment obstrueix la nostra progressió professional? Aquesta és la gran pregunta que no tothom sap respondre. Molta gent es creu millor del que realment és i, si fos per ells, les organitzacions s’estructurarien de manera millor i més eficient. És a dir, després d’un partit de futbol tots som grans entrenadors.
És una qüestió de perspectiva i de la teoria dels cercles concèntrics. Si som en un departament financer i la nostra feina és la de comptable, per exemple, sens dubte hi haurà detalls que es poden millorar, però la nostra visió és limitada. Si fóssim responsables del departament de comptables, la nostra perspectiva seria més àmplia i, si som directors del departament financer, encara més, i així fins al Director General.
Per tant, per ascendir en una organització, a partir d’un cert temps, no es tracta tant de coneixements, sinó de tenir competències. I aquestes s’han de manifestar en assoliments. Això és el que ens fa créixer professionalment. Per això, moltes persones en una situació d’estancament decideixen fer un MBA. És una decisió encertada, sens dubte. Les competències es defineixen per quatre aspectes:
El nostre valor professional real es nodreix del grau de cadascun d’aquests aspectes en nosaltres. D’aquí sorgeix el problema quan moltes persones “de confiança” són ascendides per antiguitat i no per competències. I aquestes persones, conscients de la seva mediocritat, temen les noves generacions que acumulen competències i que estan ansioses per demostrar-les i posar-les en pràctica. Aquests “dinosaures”, als quals afectuosament a Recasens&Ros anomenem Simplicis, per la seva simplicitat, són els veritables obstructors de la nostra progressió professional. Perquè tenir criteri en un departament amb un cap mediocre és una competència perillosíssima.
Un consultor de carreres ajuda a superar aquests aspectes en un procés sistemàtic i progressiu per fases en què s’obté el millor de la persona. Des de la identificació de les causes, des d’una perspectiva objectiva, d’una insatisfacció laboral concreta, fins al canvi de feina o d’empresa.
El més habitual és un canvi d’organització en què ens valorin pels nostres resultats i no per les hores de permanència a l’empresa. Una empresa que ens formi, en cas de mancances, que confiï en nosaltres i ens permeti conciliar la nostra vida professional i familiar.
Aquestes empreses existeixen, però de la mateixa manera que busquen persones molt productives, les barreres d’entrada són altíssimes per aconseguir que s’hi incorporin els més qualificats. I aquestes barreres no haurien de ser un obstacle si hem estat capaços de realitzar un inventari d’assoliments que demostrin la nostra competència. A Recasens &Ros aquest apartat és el més complex i productiu, perquè els nostres clients no sempre són coneixedors de les seves competències reals.
D’aquí sorgeix un CV amb un contingut valuós, i que incorpora un element nou: no quina cadira hem escalfat durant uns anys, sinó què hem aconseguit durant aquests anys. Els nostres assoliments. Evidentment, les àrees d’experiència també hi han de ser, però per a posicions iguals, les funcions també són iguals, i no és aquí on hem d’incidir. Tenim l’obligació de destacar el que hem fet i no continuar fent “el que fa tothom”, assessorats per amics, cunyats o parents que ho fan amb la millor voluntat però amb poca capacitat d’ajuda.
Aquests CV sí que tenen sortida al mercat laboral, perquè aporten una informació real, palpable i valorada per qui llegeix el CV.
Alguns clients m’han comentat que el fet de fer un inventari d’assoliments és una mena de manera de presumir i adornar les coses no sempre d’una manera tan real. No és cert. Un consultor de carreres mai no aconsellaria una posició que no correspongués al seu client. Els assoliments d’un perfil júnior són de júnior, i són tècnics, i els d’un directiu són de directiu, i les decisions en tots dos casos no tenen res a veure.
Un cop enviats els CV al mercat laboral, de sobte és possible que rebem trucades telefòniques per fer entrevistes. És el moment en què tota la feina realitzada per un consultor surt a la llum. Per evitar que la feina feta se’n vagi en orris per una entrevista de mitja hora, el consultor també pot ajudar a respondre les preguntes “clàssiques d’una entrevista”.
El resultat final sol ser satisfactori en un alt percentatge i la satisfacció més gran d’un consultor de carreres professionals és “perdre” un client perquè ha accedit a una posició que li encaixa.
