Aquesta afirmació és habitual en tertúlies i, de vegades, tot sembla indicar que és certa. Però, al contrari, es diu que les persones es troben en el seu màxim rendiment cap als 50 anys.
Per què existeix, doncs, aquesta sensació? Perquè persisteix de manera tenaç un paradigma pel que fa a les carreres professionals: el de l’“empleat per a tota la vida”. És a dir, com més jove sigui el candidat escollit, més temps podrà estar a l’empresa.
És la clàssica miopia de moltes empreses de selecció, dels reclutadors i, encara més, dels mateixos responsables de prendre decisions a les empreses. Amb tot això, no es té en compte que el candidat escollit, sens dubte, no es jubilarà a la mateixa empresa.
Si és treballador i ha aconseguit assoliments, en un termini de temps més o menys proper escoltarà cants de sirena i, si li sorgeix una bona oportunitat per millorar en la seva carrera professional, marxarà. I tornem a començar amb tot el feixuc sistema: prospecció al mercat, reclutament, selecció, entrevistes, etc.
Un altre aspecte de la miopia consisteix a considerar una persona acomiadada com un “mal treballador”. Veure les coses d’aquesta manera és d’una malaptesa preocupant. És sabut que perquè una persona estigui bé en una empresa fan falta, com a mínim i amb matisos, tres (3) elements:
Quantes persones valuoses deixen empreses per la manca d’una d’aquestes tres “potes”! El procés consegüent és que els qui deixen l’empresa són precisament aquells treballadors amb possibilitats reals d’encaixar en una altra empresa que tingui cura d’aquests aspectes. I normalment, si estan ben assessorats, en troben. Els qui es queden acceptant l’statu quo d’aquesta situació no han de ser necessàriament mals treballadors, però tampoc precisament bons. El problema és que es burocratitzen i el seu valor de mercat, en cas d’acomiadament als 50 anys, és molt baix o negatiu. I aquest factor és el que suposa un fre per trobar noves oportunitats professionals: perquè ells mateixos s’autodescarten i ells mateixos es presenten com a “fracassats” i això es nota immediatament, especialment si la persona ha estat només en una sola empresa durant molt de temps.
Per a aquestes persones és molt adequat un procés de “Coaching”, per augmentar la seva autoestima personal i, encara més, un cop l’hagin recuperada, un servei de transició de carrera professional.
Recasens&Ros és expert en aquest tipus de transicions, ja que proporciona aquest servei amb associats externs i ha aconseguit tirar endavant persones que elles mateixes es consideraven “incol·locables”.
